Aquesta és transcripció de la intervenció que Ricard Calvo, autor del llibre “Joves immigrants marroquins no acompanyats“, patró de la Fundació Plataforma Educativa i director d’Operacions de la Fundació Acció Social Infància (FASI), va fer el passat 23 d’abril de 2012 en la presentació del llibre. Ricard Calvo convida als professionals de l’àmbitl social a fer treballs i estudis de recerca per a la millora del sistema d’atenció social de Catalunya.
“És voluntat de Fundació Plataforma Educativa (FPE) potenciar la recerca en l’àmbit social. Amb aquest objectiu i gràcies al seu suport hem pogut desenvolupar aquesta acció. A tal efecte FPE em va demanar que dissenyés una recerca i va contractar un tècnic per realitzar, transcriure i estructurar les dades de les entrevistes. Sense aquest fet i el suport obtingut per la Generalitat de Catalunya i el Departament de Benestar Social i Família i la seva Direcció General d’Atenció a la Infància, això no hagués estat possible.
Segurament hi ha molt professionals més experts en la matèria que nosaltres, però amb aquesta recerca el que volem és incentivar que aquells que diàriament treballen en un àmbit tant complex com l’atenció a la infància en risc s’animin a idear i portar a terme treballs com el que presentem.
Hem triat aquest col·lectiu per fer-ne l’estudi degut a la importància que considerem que ha tingut en quan a incidència directa en els recursos residencials. L’allau de joves immigrants no acompanyats arribats del Marroc ha fet que el sistema de protecció a la infància a Catalunya fés un gir, que es redimensionés i que adaptés molts de recursos a aquest col·lectiu. Ara el flux migratori està canviant i caldrà veure com readaptem el sistema i els recursos a aquesta nova realitat i ens preparem per noves realitats que vindran. Només hem de veure les dades sobre fills que maltracten als pares, fracassos d’adopcions internacionals, propostes de casos amb trastorns de conducta o mentals associats. El sistema s’ha de repensar constantment i nosaltres volem formar part d’aquest nucli professional que avalua la tasca diària als recursos residencials.
Assumint també els riscos, avaluar vol dir recollir dades, analitzar-les i no sempre els resultats obtinguts són els esperats ni tenen perquè ser positius. Acceptem aquest repte i el volem traslladar a la societat. Sovint ens estem emmirallant en les societats nòrdiques però la seva realitat és una altra, segurament han estat més valents que nosaltres proposant tancaments de recursos finalistes per traslladar la responsabilitat de l’acció social a la comunitat, dotant-la de recursos integradors i ben finançats.
Aquí nosaltres ho hem fet d’una altra manera, hem crescut en recursos i serveis però no hem donat resposta real a les necessitats que ens han plantejat els nostres usuaris. Un clar exemple n’és aquest estudi. La valoració del servei rebut per part d’aquest joves és molt bona, per sobre dels resultats obtinguts a la demarcació de Barcelona, que és d’on ens podem comparar, ja que no tenim resultats específics de cap de les dues altres demarcacions catalanes. Tot i això, tot i estar ben valorats els serveis rebuts, tots els joves entrevistats coincideixen en dir que no han assolit els objectius que s’havien plantejat en sortir del seu país. Coincideixen a valorar que els joves que arribats abans que ells varen obtenir més avantatges i privilegis i ells ara es senten menys en inferioritat de condicions. La decepció vers el que reben quan arriben és gran, no està alineada amb les seves expectatives.
No ens toca a nosaltres valorar si aquestes estan o no en concordança amb la realitat, ni si hem de tutelar o protegir aquest col·lectiu en la seva totalitat. Ens toca plantejar interrogants que fan que ens preguntem si tota la inversió de temps, energia, diners i recursos cap a aquest col·lectiu dona els fruits desitjats, sobretot per ells, els usuaris finals a qui va adreçat tot aquest sistema. Moltes vegades confonem els objectius del professional amb els dels usuaris. Quin és el veritable objectiu d’aquest col·lectiu, quines són les seves causes migratòries, què venen a buscar, què esperen obtenir?… I com tot això contrasta amb el què els oferim i, sobretot, amb què creu l’administració que s’ha de donar a aquests joves, que es materialitza amb l’encàrrec que fa a les entitat col·laboradores?
Potser ens toca a nosaltres, els qui estem prestant el servei, retornar als responsables del disseny de les polítiques socials què creiem que necessita veritablement aquest col·lectiu i fer que aquest sigui el centre de la nostra tasca, això més que no la queixa tant vers uns usuaris que tot i valorar molt bé el servei prestat es mostren insatisfets, com vers una administració que s’ha d’anar adaptant a les constants necessitat que presenta la infància més vulnerable de nostre país.
La mostra estudiada és un altra exemple de la complexitat en el recull d’informació. Molts d’aquests joves passen de manera efímera pels recursos. L’allau experimentat ha generat que alguns d’aquests joves restin dies al recurs i després desapareixin del sistema. Hem volgut tenir les dades a partir de les entrevistes amb joves que almenys hagin restat al sistema de protecció català 48 mesos i amb una estada superior als 6 mesos a Girona. Ho hem volgut analitzar entre 3 i 5 anys desprès d’haver rebut aquesta atenció i a més fer-ho en un espai i amb un professional aliens, neutrals, per no afectar la seva opinió. Crec que en aquest sentit la mostra de 10 joves és prou significativa si tenim en compte que al final de tot el recull de joves que complien aquest requisit en vàrem obtenir 35 amb un perfil que encaixava amb l’objecte de l’estudi.
Esperem que els resultats obtinguts i les propostes que se’n deriven serveixin com a pont entre el sector socials i la societat, entre les entitats i l’administració i ens ajudin a dissenyar fórmules que millorin la qualitat dels serveis que oferim, la situació dels professionals davant la tasca que han de desenvolupar i millorar l’eficiència i resposta concreta a les necessitats que ens plateja aquest col·lectiu de joves immigrants marroquis no acompanyats.”
Podeu descarregar-vos gratuïtament el llibre “Joves immigrants marroquins no acompanyats“.
0 Responses
Stay in touch with the conversation, subscribe to the RSS feed for comments on this post.